Competir o col·laborar?…podem escollir?

Como funcionem internament, persona o empresa, diu molt de com vivim la competència o la col·laboració.

Estem vivint un context de canvi accelerat, on ens preguntem moltes vegades fins on arribarà, què hem de fer, com ens tenim que adaptar. Estar competint cada dia?…o estem col·laborant?. Si competim desenvolupem capacitats de protecció, a l’hora que de fortalesa. Si col·laborem, necessitem compartir, mostrar confiança, i estar disposats a escoltar i a donar. Com podríem fer per ser capaços de viure en un entorn competitiu, i a l’hora desenvolupar la nostre confiança per a col·laborar?

Aquest és per a mi un moment de CANVI. I ho poso en majúscules, perquè mes que mai ens cal desenvolupar la confiança dins les nostres organitzacions, en la nostre societat, per a seguir avançant.

Funcionem com les bactèries?

En una entrevista feta a Elisabet Sahtouris, biòloga de l’evolució i futurista, ens parlava de com les teories de l’evolució basades en competició (Darwin) i cooperació (Kropotkin) es complementen, en el sentit de que “las formes de vida van haver de passar d’ una etapa juvenil a una de maduresa per a sobreviure. En la etapa juvenil totes les espècies són competitives i creatives, desprès passen a la maduresa, etapa en la que se donen compte de que cooperar és més eficient a nivell energètic” Y això és  es el que van fer les bactèries segons aquesta biòloga: competir i col3Laborar de forma cíclica fins arribar als nostres dies… i ho seguiran fent en el futuro  (podeu veure l’ entrevista complerta aquí)

Si agafem com a referencia la Natura, i portem el símil a les nostres empreses, les nostres organitzacions, ens podem veure reflectits i en podem extraure alguns aprenentatges que podem aplicar ràpidament:

#1. EL MOVIMENT ÉS VIDA

Si observem els nou models de negoci que han aparegut, com Uber (alternativa al model de TAXI tradicional), o Airbnb (alternativa al model d’HOTEL Tradicional), Carpling (alternativa al model de Parking de pagament tradicional), o qualsevol altre negoci “col·laboratiu”,  el que ens estan evidenciant és que com a societat, estem avançant cap una més gran confiança en les persones, compartint espais abans “privats”, que permet a l’hora economitzar recursos, i que torna a la societat en serveis de menys cost. I la mobilitat tecnològica ens està facilitant que tot això pugui ser realitat. LA nostre reacció pot ser d’ “apertura”, a explorar què implica, i com conviure-hi, o de “tancament”, de protecció de models tradicionals, més enfocats a “vull quedar-me com estic”.

Podem concloure que la col·laboració ens fa plantejar-nos el nostre concepte de competició:

• Els competidors en el mercat d’avui, no són els de ahir, ni seran els de demà.
• La nostra visió de la competència té que canviar i adaptar-se a un entorn de col·laboració.

#2. LA NOSTRE ORGANITZACIÓ, LA NOSTRE EMPRESA, ÉS UN SISTEMA VIU

Si ara ens oblidem per un moment del context en el que operem, i mirem dins de la nostre organització, ens donarem compte també de que en ocasions es produeixen situacions de competència i col·laboració alhora.

És una situació que genera resultats? o és una situació que els limita?

En organitzacions on es col·labora, estan desenvolupades unes habilitats i capacitats, que permeten diàriament confiar, escolar, aprendre, i desenvolupar noves idees.

En las que es competeix internament cada dia, es desenvolupen habilitats per a la protecció, la defensa no objectiva de plantejaments, enfocats a mantenir una possible posició en un suposat ranking intern.

La organització és també un sistema viu, i com a tal, desenvolupa motles situacions en funció del que creu cadascuna de les persones que el composen, en tots els rols que existeixen en la empresa.

Podem concloure que la dualitat competir i  col·laborar existeix en les nostres  empreses, i que, como organisme viu, està en constant moviment, impulsant més un model o l’altre, en funció de moltes variables, però totes tenen a veure en com es lidera, per un costat, i com es viu el canvi constant per un altre.

I les nostres organitzacions necessiten estar en constant moviment per a sobreviure. I la confiança, com element bàsic de col·laboració, es un element clau per aquesta supervivència.

#3. I NOSALTRES, COM INDIVIDUS, COMPETIM O COL·LABOREM?

Nosaltres, com a persones, estem també en constant canvi, encara que no ho vulguem acceptar. El nostre cos canvia cada dia. I la nostre ment també. El com ho fa, depèn de com ens nodrim, i com ens cuidem. Tant el cos com la ment.

Jo crec que la nostra manera de pensar és la que marca la diferència. Podem escollir està en una mentalitat de Creixement  o en una mentalitat Fixe. Carol Dweck, en el seu llibre “Mindset” ho defineix més o menys així:

• Mentalitat de creixement:
  • Donar la benvinguda als canvis, són positius i ajuden al desenvolupament personal
  • La persistència per a superar els obstacles és clau per al creixement personal
  • L’esforç és el que fa que arribis a ser u expert en un tema
  • Ser crític amb un mateix i acceptar les crítiques, són una font d’inspiració
  • El desenvolupament i aprenentatge constant són la font de creixement del teu potencial
  • Confiar i creure en tu
• Mentalitat “Fixe”:
  • Creure que o es té l’ habilitat de forma innata o no es pot desenvolupar
  • Creure que sempre cal obtenir el millor resultat, que no es pot fallar
  • No escoltar les crítiques o comentaris sobre les nostres accions
  • Evitar els obstacles
  • Creure que amb esforç mai es podrà millorar allò que és innat
  • Perdre la confiança en un mateix davant de les adversitats, i estar instal·lat en la queixa

Podem concloure doncs, que es pot aprendre a saber viure en el canvi, i que la col·laboració ens permet desenvolupar les nostres habilitats per estar receptius i oberts al canvi, inclòs el nostre. I que a més és font de creixement.

Competir o Col·laborar?

Jo crec que es tracta més d’un altre tipus de reflexió: obert al canvi i a l’aprenentatge, o tancat en el meu “status quo”…i tu, comes estàs?