Quant estàs disposal a perdre?…i a deixar de guanyar?

La aversió al risc que tinguem marca la nostra manera de fer, i a més a més de forma molt  integrada dins la nostre persona.  Quant estem disposats a perdre? …i a deixar de guanyar? Podem canviar o mitigar la nostre aversió al risc de varies maneres. Aquí trobaràs 3 preguntes per identificar el teu nivell i actuar.

No es tracta del que dius, sinó del que fas. I en el que es fa és on està la diferència.

Quant parlem d’innovació, de transformació digital, i en general de canvis, sempre em faig la mateixa pregunta mirant al meu interlocutor: Hi ha tolerància “real” a l’error en l’empresa? Quin és el nivell d’aversió al risc que hi ha? Més enllà de que hi hagi un valor publicat i formalitzat a la Intranet, que sigui la innovació, per exemple; o que diguem que apostem per la innovació i que tenim mecanismes per potenciar-la…Com és el nostre comportament real? Què fan els nostres equips i què els  hi deixem fer? Què els hi exigim  de cada nova idea?

Quant estàs disposat a perdre? Quin és el nostre “umbral” de seguretat per sota del qual no acceptem noves propostes? Em qüestiono sistemàticament afirmacions del tipus “és que en el nostre negoci hem d’anar amb molt de compte!”. I quant les escolto, sempre em pregunto quins motius poden haver-hi al darrera d’aquestes paraules. I més des del meu historial professional, que és del món dels serveis de TI (Tecnologies d’Informació), i que sé quan crítics poden ser-ne alguns d’ells, i en segons quins entorns.

Les motivacions són les que fan moure a les persones. Les nostres motivacions ens faran moure en la direcció que tenim interioritzada.

Pregunta#1: Què em produeix aversió al risc?

Si analitzem una mica les motivacions que hi poden haver-hi al darrera d’una aversió al risc, podem veure varis aspectes, que poden sumar-se, i fer-la encara més intensa:

• Cultura pròpia: segons el país on ens hem educat, la formació, la religió, i l’entorn familiar, tenim un aprenentatge que portem incorporat i que ens marca en el nostre sentiment de seguretat o inseguretat.
• Cultura de la empresa: En funció també de la empresa en la que estem, i el tipus de lideratge que hi hagi, no només en la Direcció General /CEO, sinó també en el propi Consell d’Administració. El contracte social que tingui la companyia, que defineix a la empresa en la seva forma de fer, existeix més o menys aversió al risc, de forma explícita. Criteris d’inversió i de risc venen molt marcats des de la Direcció.
• Lideratge personal: ser emprenedor o no. Es pot ser emprenedor dins d’una empresa, encara que no siguis el propietari. I per suposat en la teva pròpia. Al meu entendre, ser emprenedor vol dir que estàs disposat a expandir els teus límits, a aprendre, a provar i equivocar-te, i aprendre de nou. És una forma de pensar. I amb aquesta mentalitat estàs més obert a revisar els criteris de seguretat: quins són realment línies vermelles i quins son límits que es poden treballar. I que estiguis disposat a acceptar aquest lideratge personal en el teu equip. I donar l’espai i el mentorat que necessiti.
• Situació personal: I també és cert que, en ocasions, fruit de les “motxilles” que cadascú de nosaltres podem tenir, o ens auto imposem, podem desenvolupar moltíssima aversió al risc. I fruit del nostre enteniment de seguretat, qui no reconeix afirmacions del tipus…?
  • No em puc permetre el luxe de perdre aquest treball.
  • Tenim que fer-ho així perquè el cap m’ho demana així. No es pot canviar, que sinó, s’enfada, i després no pot feu el seu report correctament.
  • Ja m’agradaria fer-ho diferent, ja. Però sempre em trobo moltes barreres dificultats i ja m’he cansat. Ja està bé així, no em preocupo més.
  • Jo vull cobrar els meus objectius, i aquesta idea no està en els objectius. No m’atabalis.
  • Per si de cas no agrada, millor no canviem. Ja ens ho diran.

Una suma de varis factors, pot dur al immobilisme. I al final, perdre molt.

Pregunta #2: Què marca la diferència en la aversió al risc?

El que marca la diferencia en aversió al risc, és el grau de tolerància l’error. Mirem una mica els errors. Quin tipus d’errors pots tenir, així, en primera persona…?:

• Els relacionats amb experimentar: són positius, i permeten el creixement teu i de la teva organització! No els hi tinguis por!
• Els vinculats a l’alt volum de treball, per cansament: impacten en la productivitat i el resultat. Actua! Una bona priorització de l’activitat clau i deixar de fer coses innecessàries, serà la teva solució. Saber dir no. Saber prioritzar els teus recursos.
• Els relacionats amb “no saber”: format, o rodejat de gent amb talent, que conegui el tema, i que tu en puguis aprendre, si et cal.
• Un altre tipus d’errors: si ho penses amb deteniment, tots els errors tenen una via de gestió. En la teva actitud d’acceptació o no, està el primer pas per a la solució.

Pregunta #3: Com puc reduir la aversió al risc en la meva empresa, en la meva àrea d’influència?

Hi ha varies maneres d’aconseguir-jo, i es poden anar impulsant en “petites dimensions”, per anar consolidant el canvi. Algunes receptes…:

• Assumeix en primera persona que ningú és perfecte. Tu tampoc. Tots ens equivoquem…som PERSONES i no robots!!, i que el teu equip vegi que t’equivoques. No passa res. Reconèixer-ho t’humanitza. I faràs que els teus equips, les persones amb les que col·labores, també els reconeixien, els comparteixin, i aprendreu tots més. Resoldreu problemes abans.
• Si en la teva empresa l’error té un impacte molt gran en la operativa, i pot generar molts problemes en el servei, has de preparar-te i organitzar-te per això. Defineix el marc de seguretat necessari, defineix el marc de probes, explicita què motiva cada límit, per a que el teu equip entengui millor on poses el grau de llibertat i on el grau de seguretat…I has d’estar obert a escoltar activament el tu equip. En entorns de “missió crítica”, tots els comentaris són importants, encara que només estiguis fets per una única persona. Hi ha que respectar el rang d’expert de cada un dels membres del teu equip.
• En qualsevol escenari on es vol donar suport a la innovació, i l’aprenentatge real, cal permetre equivocar-se i aprendre. Pots decidir i posar un marc a quant estàs disposat a invertir, i a permetre que pugui anar bé o no tant bé. Mullat en el marc d’actuació. Deixat anar en la innovació, i no posis regles més restrictives a la meitat del camí. Per exemple:
  • Defineix quina quantitat de projectes innovadors i de inversió pots arriscar en un any.
  • Defineix si per a determinats tipus d’innovació, fas servir més una organització àgil, més lleugera d’estructura, que permeti molta més interacció entre els equips, el transvasament del coneixement i per tant millors resultats.
  • Defineix tot el que necessitis…i transmetre-ho i comparteix-ho. Tens que ser conseqüent amb ell, en la teva forma d’actuar. Respecta tu també el context marcat.
• Facilita i sigues generós en l’ intercanvi de coneixement. Les màquines substituiran més i més les tasques repetitives, fins hi tot algunes que no ens imaginem. El que no substitueixen és la capacitat humana d’aprendre i d’innovar. Canviem les nostres actituts.

Quant estàs disposat a perdre?… i a deixar de guanyar?

La capacitat de creixement està directament relacionada amb la capacitat de permetre l’error i aprendre d’ell. I això aplica a nivell personal i a nivell empresa.

Les persones, i els líders en les organitzacions, amb més intensitat, tenim que ser molt conscients de l’impacte de frases com: “Això not pot ser…” abans de pronunciar-les…evitar més el “qui ha sigut?”, i anar més “què ha passat?”, què podem fer diferent?

Un inversor et pregunta, per a saber fins on arriscaràs: quant estàs disposat a perdre? Li podem posar un marc a la possible pèrdua, ja ho hem vist. Però que la focalització en el que pots perdre no amagui el que pots deixar de gunayar!

Si estàs disposat a perdre molt poc, igual deixes de guanyar molt!

T’animo a que revisis la teva tolerància a l’error i la teva aversió al risc. Si tens dubtes en com prioritzar, com crear el marc de treball que doni suport a la innovació, pots escriure’m a conxi@conxiperezandreu.com y comentem com abordar-ho.

I si vols que t’ajudem en el teu desenvolupament  o el del teu equip, pots contactar-nos també a In Movement!