Vols resultats diferents? No facis sempre el mateix!

Einstein ja en ho deia: “Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix”. Design Thinking process,  una altra manera de fer, no només per a nous productes, sinó també per als nostres serveis, o bé per donar un salt qualitatiu en alguns dels serveis ja existents

4 recomanacions i una tècnica, Design Thinking Process, per aconseguir que les idees es converteixin en realitat. I això també val per a serveis que donem, en l’empresa, en el departament, ja siguin interns o externs.

Aterres bé les noves idees?

Podem tenir una idea, i podem creure que és la millor del món, però si no soluciona una necessitat de veritat, no funciona.

En el món dels serveis, dins de les empreses, passa el mateix. Es poden tenir grans idees per optimitzar, per a suposadament donar solucions a problemes operatius, a problemes recurrents, o simplement aportar noves tecnologies en un àmbit concret. Però si no solucionem una necessitat de veritat, no funciona.

En quantes empreses passa que, sistemàticament s’apliquen millores a processos, i els resultats inicialment previstos no es compleixen? Per què? Quina és la causa?

Einstein ens deia quelcom així: “Una bogeria és fer sempre el mateix, un cop i un altre, esperant obtenir resultats diferents. Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix”

Què succeeix? Per què no ho aconsegueixo?

Hi ha varis motius que tenen influència en el resultat. La bona noticia és que la gestió de tots ells estan a les nostres mans:

podem fer molt més del que ens pensem!

Un exemple molt potent: aplicar tècniques de Design Thinking process. Ens facilitarà molt la feina.I anem a veure què cal fer per a que funcioni. Ho exposo en dos blocs: abans de començar, i dins de la pròpia tècnica.

Què haig de tenir en consideració abans de començar?

Hi han 3 preguntes que és bo que ens plantegem en el context en el que estem, abans de començar qualsevol projecte intern, relacionat amb el re-disseny de productes i serveis:

PREGUNTA 1: Com pretenem abordar la necessitat a la qual hi volem donar solució?

Si només hi incloem a les persones expertes en un determinat procés, en un concepte, en una tecnologia, ens podem estar perdent interesantíssims punts de vista que són els que marquen la diferència. Quan pensem en el concepte innovar entès com a la recerca d’un nou producte, de seguida ho pensem en aquest format inclusiu de diferents perfils, un ecosistema de clients, …en fi, moltes variacions de perfils de persones, que estem segurs ens aportaran.

Ara bé, quan pensem en innovar un servei, en millorar un procés intern, ja ho fem igual. Només involucrem als més directament coneixedors, i no tenim en compte (o molt poc) als usuaris de veritat del procés, que poden ser de molt diferents necessitats i tipologies.

Design Thinking process va d’incloure aquestes mirades. No es tracta de fer grans equips, sinó de tenir a les persones clau, tant en el coneixement del procés/servei (per com s’executa) com del receptor del mateix (qui l’executa o el necessita), com de les tecnologies que poden estar apareixent i que poden aportar pragmatisme, eficàcia, eficiència, simplificació, o simplement una forma de fer diferent.

Primera recomanació:

Quan vols fer coses diferents, configura un bon equip, amb els rols necessaris, amb ganes d’aportar, motivats, i ajuda’ls a donar el millor d’ells mateixos!

PREGUNTA 2: com pensem “contractar” a l’equip clau?

Aconseguir els recursos que creiem necessaris per abordar qualsevol projecte on el seu resultat pugui tenir un alt impacte, en positiu o en negatiu, no sempre és fàcil.

Les raons de les dificultats poden ser varies:

  • No aconseguim que els diferents departaments o àrees, o parts de l’organització involucrades, ens hi assignin els recursos
  • No aconseguim que les dinàmiques de treball siguin efectives
  • No sabem bé com aplicar aquestes tècniques en un entorn diferent del propi de recerca a I+D
  • Les persones que hi poden participar, no totes tenen el mateix nivell de motivació

Qui vol liderar una iniciativa d’aquest tipus, pot posar unes bases, uns condicionants, que facilitin que totes aquestes dificultats es minimitzin.

Ens en recordem del que ens deia Einstein? “Una bogeria és fer sempre el mateix, un cop i un altre, esperant obtenir resultats diferents. Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix”

Doncs fem-ho diferent!!

  • No facis la contractació tu: fes que la gent vulgui participar en la teva iniciativa!! Com?: comparteix-la, sigues clar en el que estàs buscant i en el que ofereixes, que la teva proposta “enganxi” i que l’experiència que faràs viure aporti a les persones que hi participin. Tot el que facin i aprenguin quedarà ja interioritzat en l’organització:
    • Explica el servei que es vol revisar, la necessitat identificada, i fes-ne una invitació per a reflexionar sobre aquesta necessitat
    • Ofereix formació per l’equip que hi participi, què es farà per poder realitzar l’activitat demanada adequadament
    • Indica el temps estimat que cal per tenir configurada la iniciativa
    • Comparteix els rols/perfils que t’agradaria poder tenir en l’equip
    • Pensa en un reconeixement al final de l’activitat
  • Fes que en la teva xarxa interna hi hagi un  “M’hi apunto”  de les persones clau
  • Dóna suport als interessats per a que hi puguin participar.

Segona recomanació:

No imposis la participació, sinó que els interessats s’hi apuntin. La motivació és radicalment diferent, i el resultat també. Res a veure aquest model més participatiu que el model jeràrquic!

PREGUNTA 3: Com incorporo la vesant tecnològica en e disseny de nous productes/serveis?

L’entorn tecnològic canvia de forma exponencial. Hi ha tants canvis alhora que ens costa molt estar al dia i seguir-los, i entendre com ens poden impactar.

Podem pensar tant en formar a les persones d’un equip clau abans de realitzar el procés de revisió del servei/producte, fent workshops tecnològics de descobriment, o workshops aplicats a un objectiu concret.

Des de l’empresa es poden organitzar aquestes sessions que facilitin tenir als empleats al dia, i que els hi serveixi també d’inspiració en el seu àmbit d’actuació, per a formular plantejaments de millora i d’avenç del negoci.

O els empleats poden proactivament assistir a sessions externes d’ esdeveniments tecnològics aplicats.

De nou, Einstein. En una altra de les seves frases cèlebres ens deia: “No tinc talents especials, però sí sóc profundament curiós” . Aquesta actitud és la que marca la diferència.

Tercera recomanació:

Lo clau és ser curiós: mirar i preguntar-nos.  I podem donar suport a la curiositat en les nostres empreses. No només en tecnologia, sinó en tots els àmbits.

I ara,… què haig de tenir en compte en utilitzar design thinking process?

Amb totes les passes anteriors, hem posat molt bons ingredients per a que el procés de Design Thinking aplicat a un servei, funcioni.

Anem a veure quines són les seves fases de forma esquemàtica:

  1. Empatia,
  2. Definició,
  3. Ideació,
  4. Prototipus,
  5. Test

I com sempre, la primera passa és la important, la que marca el camí: EMPATIA

PREGUNTA 4:  quina actitud és clau per que Design Thinking process sigui efectiu?

És clau una actitud de mentalitat oberta, de curiositat, d’exploració, de voler entendre altres punts de vista.

I aquí està la diferencia de nou: per a redissenyar un servei o produce, ha d’haver-hi un comprensió profunda i real del que els usuaris del possible servei/producte necessiten. I això és el que es treballa en la fase d’EMPATIA. I hi ha vaires tècniques que es poden aplicar:

  • Preguntes i més preguntes: Quin problema volem resoldre? Quin és el problema real al que volem donar resposta?…Preguntar-nos-ho varies vegades, iterant sobre la resposta donada, per arribar fins el veritable problema de fons.
  • “Posar-te a les sabates de …”: Com ho veuen els diferents actors involucrats en el problema? Quines perspectives hi ha? Com ho viuen?
  • Bolcar tot el que sabem: Com expresso totes les visions? Tenen relació entre elles?… Els mapes mentes hi ajuden, per exemple!

Quarta recomanació

Totes les tècniques per aconseguir que la fase d’ EMPATIA vagi bé, requereixen: que no hi hagin filtracions/ biaixos, que les coses s’expressin com les vivim, i per tant requereixen de sinceritat. Cal deixar a un costat prejudicis, i tenir la mentalitat oberta a integrar diferents perspectives…I ser molt curiós!

En resum, podem fer les coses de maneres molt diferents en la nostra organització, més efectives, més ràpides i amb tècniques exitoses i provades.

T’hi atreveixes?

Si vols conèixer més sobre la tècnica pots consultar aquí

Explica’m si et quedes encallat en algun punt i t’ajudo a que segueixis endavant. Això és el més important! Jo crec que tu pots fer-ho. La decisió és teva.